Miro aquesta creació i no deixo de pensar en l’obra de Salvador Dalí, “La persistència de la memòria”. Incorria en el mal servei que ens fem els humans reiterant en la nostra memòria fets del nostre passat.
Una vegada i una altra ens cansem a nosaltres mateixos amb el “què podia haver estat”… mentre que hauríem de centrar-nos en nostre “ara” per a deixar passar d’una vegada la fugacitat del que ha estat nostre meravellós, o no, temps anterior.
Hi ha una fefaent veritat que trepa al cap de qualsevol artesà, artista i creador i que Dalí va plasmar en cadascun dels seus rellotges. El temps és tan relatiu, que davant els nostres ulls poden passar setmanes acabant una obra, mentre que davant els vostres ulls, només un instant, una fotografia, és suficient per a resumir tot el temps que mereix vostra tan preuada atenció.
Una mil·lèsima de segon i, passa pic, passa creació.
-
Mesa de centre i tamborets en fusta massissa de roure. Vernís acabat natural.
Potes en tub d’acer esmaltat en negre.
-
Dissenyat i realitzat per BØSCNEGRE per a Olga.
Gràcies per fer possible el deixar-nos portar.
